[ir a la versión en castellano →]
És
temps d’ametllers. D’ametllers florits. Només cal vagarejar per la nostra plana
blava després d’aquests dies de tramuntana, per trobar-los per tot arreu: Als
camins, als patis de les cases, en els parcs, esclaten les flors blanques i
roses i perfumen l’aire amb la seva fragància.
Els
antics miraven els ametllers amb admiració, però també amb molt d’interès, en
el sentit més literal del terme, o sigui, per treure’n profit. En efecte,
l’experiència i l’observació de la natura els havien ensenyat que si en el
temps de la floració, dels ametllers naixien molts rebrolls nous, aquell any
seria un any ric en blat; en canvi, si hi havia un fullatge abundant, seria un
any de poc blat.
Això
justament és que el poeta Virgili recorda als seus compatriotes pagesos, amb la
força i la bellesa de la seva poesia:
contemplator item, cum se nux plurima siluis
induet in florem et ramos curuabit olentis:
si superant fetus, pariter frumenta sequentur
magnaque cum magno ueniet tritura
calore;
at si luxuria foliorum exuberat umbra,
nequiquam pinguis palea teret area culmos.
Que en la meva modesta traducció sona així:
També t’has de fixar en l’ametller del bosc,
Quan es vesteix de flors i inclina cap a terra
Les branques perfumades: si hi veus molts plançons
El blat serà abundant, i amb la forta calor
forta serà també la trilla que t’espera.
Però si fa massa ombra per un fullatge frondós,
Endebades batràs la palla dins
de l’era.
Aquesta
nota ha nascut al balcó de casa, a Figueres, mentre contemplava els amtellers
del voltant; el text llatí és d’un passatge de les Geòrgiques; la imatge
és la de l’amettler perfumat que trobo abans d’entrar a classe, a l’Institut;
la música que acompanya avui és The promise de Michael Nyman:
https://www.youtube.com/watch?v=pCXRC5lGT98