Laocoont

[anar a la versió en castellà →]

En la última nota, on recordava la frase de Virgili “Fit sonitus spumante salo”, va quedar en suspens l’escena on apareixien aquests mots. Imagino que molts lectors ja sabeu de quin passatge es tracta, però ja que vaig prometre presentar l’escena sencera, aquí la teniu en una traducció versificada en castellà que forma part d’un projecte més ampli.

Abans, però, d’oferir els versos del Poeta, dibuixaré el moment amb quatre pinzellades. Som a Troia, la de les altes portes, la rica en cavalls, reialme de Príam i del príncep Hèctor. Els déus han decidit la ruïna de la ciutat a mans dels grecs: Agamèmnon, rei de reis, Aquil·les, de peus veloços, l’astut Ulisses, ordidor d’enganys.

Després de deu anys de setge sense cap èxit, els grecs fan veure que es retiren amb els seus vaixells i se’n tornen a casa. A la platja, allà on tenien el campament, davant les muralles de Troia, deixen un enorme cavall de fusta, amb guerrers escollits a dins, i s’amaguen amb els vaixells a Tènedos, un illot situat davant la costa de Troia.

A trenc d’alba, els troians veuen les platges desertes d’enemics i l’enorme i enigmàtic cavall. Es produeix una discussió sobre què fer-ne: uns el volen llençar al mar, altres proposen cremar-lo, uns quants el consideren un regal dels déus i el volen entrar dins la ciutat.

És llavors quan Laocoont, sacerdot de Neptú, diu que no és assenyat refiar-se dels regals d’un enemic “Sic notus Ulixes? Timeo Danaos et dona ferentes”. (Així creieu que és Ulises? Temo els grecs, i més si fan regals).  ILaocoont clava una llança contra la panxa del cavall i…

Vemos entonces, míseros, un prodigio mayor

y más terrible, que encoge nuestros corazones

desprevenidos. Laocoonte, elegido sacerdote de Neptuno,

sacrificaba, solemne, un gran toro ante el altar.

De pronto, desde Ténedos (me estremezco al contarlo),

por las aguas en calma, dos serpientes de enormes roscas

se extienden sobre el mar y se dirigen a la playa.

Su pecho erguido en la corriente y sus crestas de sangre

sobrepasan las olas. Todo el cuerpo se extiende

sobre el mar y sus lomos inmensos se deslizan en espiral.

Suena la sal espumosa. Y ya alcanzaban la orilla

con los ojos ardientes teñidos de sangre y de fuego,

relamiendo sus fauces con lengua silbante.

Huímos de su vista exangües. Ellas, con marcha firme

buscan a Laocoonte. Primero las serpientes,

alcanzan los pequeños cuerpos de los dos hijos,

y a mordiscos devoran sus miserables miembros.

Después al padre, que, armado, venía en su ayuda,

lo atrapan y lo atan con sus roscas inmensas.

le rodean dos veces el vientre con el lomo escamoso

y dos veces el cuello, y se alzan sobre su cabeza.

Él intenta romper los nudos con las manos.

Tiene la ínfulas empapadas de baba y negro veneno

y alza gritos terribles hasta las estrellas.

(Virgilio, Eneida 2, 199-222)

El text d'aquesta nota s'ha gestat a Figueres. La imatge és la impressionant escultura de Laocoont que podeu trobar a Roma, al Museo Vaticà, obra d'Agesandre, Polidor i Atenodor (cap a l'any 40 pC). La música que  es el tema "Protector of Earth" de Thomas Bergersen, que acompanya la pel·licula Troya, en el moment en que els grecs desembarquen a la platja.

Thomas Bergersen, Two Steps From Hell – Protectors of the Earth