[ir a la versión en
castellano →]
Massa
Massa, adverbi que denota un excés, per contraposició a poc, escàs.
Entre poc i
massa, expressió popular que transmet el concepte clàssic de la moderació i
l'equilibri.
L'adverbi massa,
doncs, s'ha d'entendre en sentit negatiu, un excés que provoca molèstia en el
parlant: "En aquest bar hi ha massa gent, massa soroll".
Ara bé, de tant
en tant el llenguatge popular produeix expressions especialment aconseguides en
les quals aquell sentit negatiu es transforma en positiu. Penso, per exemple,
en l'exclamació d'un jove quan alguna cosa l'entusiasma i diu una frase
semblant a "Tio! això es massa...!"
En més d’una
ocasió l’adverbi massa ens adverteix
del perill que suposa deixar-se emportar pels plaers de la carn: “Aquest pastís
és massa bo...” amb la confessió tàcita que ens costarà deixar de menjar-ne amb
moderació i que la nostra dieta (aquella que ens vam prometre per cap d’any..)
s’anirà en orris en un vist i no vist.
I que em dieu
de l'oposició de dos termes en aparença contradictoris, com ara allò tan típic
de "Fulanito és massa bona persona". Massa bona persona!, O
sigui, que fins i tot la bondat necessita uns límits. Interessant concepte...
Avui, però, us
vull regalar un massa que em va
agradar especialment, per la seva originalitat. El vaig trobar un dia en un
epigrama que el poeta Marcial dedica al seu amic Ligurí, que era "massa poeta": Amb ell us deixo. Bona Pàsqua!
¿Perquè ningú
de bon grat, se t'acosta
i allà on vas,
Ligurí, tothom fuig
i es produeix una
gran solitud?
Ho vols saber,
Ligurí? T'ho diré:
Ets massa
poeta! un defecte aterrador.
Ni la tigressa
a qui li han pres les cries,
ni l'escurçó trepitjat
sota el sol,
ni el malvat
escorpí fan tanta por!
Qui pot patir
-sisplau!- la teva tortura?
Em recites quan
m’aixeco i quan m'assec,
recites quan
corro i recites quan cago.
Fujo a les
termes, et sento a cau d'orella.
Me'n vaig a la
piscina, no puc nedar.
Faig tard a un sopar:
m'entretens quan hi vaig.
Estic sopant:
m'atabales quan menjo.
estic dormint:
em despertes quan jec.
vols veure quin
gran mal és el que fas?
Ets un home
just, honrat i noble... però fas por.
Aquesta nota (massa
breu, potser?) ha nascut en un dia de merescudes vacances a Figueres, un dia de
sol espaterrant i primaveral que em convida a sortir del despatx i a passejar
per les platges d'Empúries. El text de Marcial és l'epigrama 44 del llibre
tercer. El vaig traduir fa temps per l'editorial La Magrana (1994, el
meu primer llibre !!!), però avui he volgut refer la traducció i regalar-vos un
millor ritme. Ja sabeu que penso que el lector de poesia es mereix l'esforç del
traductor. Espero que el resultat sigui del vostre gust. La imatge és al d'un escurçó que no voldria trepitjar, com en el poema. Hi afegeixo una cançó
de Bruno Mars que ha escollit la meva
filla i que no sé si té gaire a veure amb el text, però és prou divertida. Apa!
Bona setmana!
https://www.youtube.com/watch?v=OPf0YbXqDm0