Massa

[ir a la versión en castellano →]

Massa

Massa, adverbi que denota un excés, per contraposició a poc, escàs.

Entre poc i massa, expressió popular que transmet el concepte clàssic de la moderació i l'equilibri.

L'adverbi massa, doncs, s'ha d'entendre en sentit negatiu, un excés que provoca molèstia en el parlant: "En aquest bar hi ha massa gent, massa soroll".

Ara bé, de tant en tant el llenguatge popular produeix expressions especialment aconseguides en les quals aquell sentit negatiu es transforma en positiu. Penso, per exemple, en l'exclamació d'un jove quan alguna cosa l'entusiasma i diu una frase semblant a "Tio! això es massa...!"

En més d’una ocasió l’adverbi massa ens adverteix del perill que suposa deixar-se emportar pels plaers de la carn: “Aquest pastís és massa bo...” amb la confessió tàcita que ens costarà deixar de menjar-ne amb moderació i que la nostra dieta (aquella que ens vam prometre per cap d’any..) s’anirà en orris en un vist i no vist.

I que em dieu de l'oposició de dos termes en aparença contradictoris, com ara allò tan típic de "Fulanito és massa bona persona". Massa bona persona!, O sigui, que fins i tot la bondat necessita uns límits. Interessant concepte...

Avui, però, us vull regalar un massa que em va agradar especialment, per la seva originalitat. El vaig trobar un dia en un epigrama que el poeta Marcial dedica al seu amic Ligurí, que era "massa poeta": Amb ell us  deixo. Bona Pàsqua!

 

¿Perquè ningú de bon grat, se t'acosta

i allà on vas, Ligurí, tothom fuig

i es produeix una gran solitud?

Ho vols saber, Ligurí? T'ho diré:

Ets massa poeta! un defecte aterrador.

Ni la tigressa a qui li han pres les cries,

ni l'escurçó trepitjat sota el sol,

ni el malvat escorpí fan tanta por!

Qui pot patir -sisplau!- la teva tortura?

Em recites quan m’aixeco i quan m'assec,

recites quan corro i recites quan cago.

Fujo a les termes, et sento a cau d'orella.

Me'n vaig a la piscina, no puc nedar.

Faig tard a un sopar: m'entretens quan hi vaig.

Estic sopant: m'atabales quan menjo.

estic dormint: em despertes quan jec.

vols veure quin gran mal és el que fas?

Ets un home just, honrat i noble... però fas por.

 

Aquesta nota (massa breu, potser?) ha nascut en un dia de merescudes vacances a Figueres, un dia de sol espaterrant i primaveral que em convida a sortir del despatx i a passejar per les platges d'Empúries. El text de Marcial és l'epigrama 44 del llibre tercer. El vaig traduir fa temps per l'editorial La Magrana (1994, el meu primer llibre !!!), però avui he volgut refer la traducció i regalar-vos un millor ritme. Ja sabeu que penso que el lector de poesia es mereix l'esforç del traductor. Espero que el resultat sigui del vostre gust. La imatge és al d'un escurçó que no voldria trepitjar, com en el poema. Hi afegeixo una cançó de Bruno Mars que ha  escollit la meva filla i que no sé si té gaire a veure amb el text, però és prou divertida. Apa! Bona setmana!

https://www.youtube.com/watch?v=OPf0YbXqDm0