August (bis)

Tot continuant la lectura estiuenca de les Saturnalia de Macrobi, i relligant-ho amb l’últim post que tenia com a personatge principal l’emperador August, avui vull compartir amb vosaltres un dels aspectes menys coneguts sobre l’emperador: la seva ironia i seu sentit de l’humor.

Des les dites (dicta) que Macrobi atribueix a August, us n’he fet una breu selecció. Les podeu trobar al llibre 2 de les Saturnals, capítol 4.

-August havia escrit una tragèdia titulada Àiax, però no satisfet del resultat la va destruir, i un dia que el seu amic, L. Varius, autor de tragèdies, li va preguntar pel seu Àiax, August va respondre:

“In spongiam incumbuit”, S’ha llençat sobre la esponja.

El joc de paraules s’entén si pensem que Àiax es va suïcidar tot llançant-se sobre la pròpia espasa i que els romans utilitzaven una esponja per esborrar la tinta dels papir i pergamins.

-En  certa ocasió un ciutadà li va demanar de feu un donatiu, i, abans que no el fes, ja corria la brama entre la gent que August havia fet un donatiu i no pas petit. August, quan es va tornar a trobar amb el ciutadà li va dir:

“Sed tu, noli credere!”. Però tu, no t’ho creguis pas, eh!

-Un jovenet anomenat Herenni, viciós com pocs, va ser expulsat del campament per August i el noi va lamentar-se:

“I ara com tornaré a casa? Què li diré al meu pare?

I August va respondre:

“Dic me tibi displicuisse”. Digues-li que no t’he agradat.

-Un soldat que, en una escaramussa, havia sofert un cop de roc que li havia deixat un bon trau al front, es vantava sovint d’això, fins que un dia August el va recriminar suaument:

“At tu, cum fugies” numquam post te respexeris”

Però tu, la pròxima vegada que fugis, no miris rere teu.

-L’orador Galba tenia una gepa molt escandalosa. Un dia defensava un judici davant l’emperador i repetia molt sovint la frase

“Corregeix-me si veus alguna cosa per criticar”

I August va dir:

“Ego te monere possum, corrigere non possum”

Jo et puc aconsellar, però no puc corregir-te.

-Vettius havia llaurat la terra del sepulcre del seu pare.

August:

“Hoc est vere monumentum patris colere”

Això si que és tenir cura del sepulcre del pare.

El joc de paraules està en “colere” que significa “tenir cura d’algú o d’alguna cosa, respectar, honorar”, però també conrear el camp, en  sentit literal.

-Certa ocasió va anar a sopar a casa d’altri, perquè rarament rebutjava una invitació. Quan marxava del banquet, molt escàs i amb cap mena d’atencions, quan August s’hi va acostar per dir-li adéu, tan sols li va xiuxiuejar:

“Non putabam me tibi tam familiarem...”

No pensava que fóssim tan amics...

-Un noble romà havia mort deixant amagats deutes per valor de vint milions de sestercis (=dos milions d’Euros, si fa no fa). Quan es van subhastar els seus béns, August va demanar que adquirissin per a ell el coixí d’aquell noble. Davant l’estranyesa d’aquest ordre August va donar la següent explicació:

“Habenda est ad somnum culcita in qua ille, cum tantum deberet, dormire potuit”

S’ha de tenir aquest coixí on ell, malgrat tenir tants deutes, podia dormir tan bé.

Agost / Augustus

“Són moltes i molt diverses, Eustaci, fill meu, les coses que ens ha donat la natura, però cap d’elles no en ha lligat tant com l’amor que sentim pel que hem engendrat i ha volgut que la nostra principal preocupació sigui educar-los i ensenyar-los, de manera que el pares no poden experimentar cap altra alegria més gran que la de veure que els bons desitjos dels seus fills es fan realitat, ni cap tristesa més gran que passi el contrari.

És per això que per a mi, no hi ha res més important que la teva educació i per oferir-te-la prefereixo que sigui en forma de breus explicacions, que no pas en forma  de llargs discursos.”

Ja veieu amb quina modernitat Macrobi, allà pel segle III, dedicava al seu fill els llibre que coneixem com a Saturnalia.

El llibre, font de coneixement per a una bona pila de temes de l’antiguitat romana, ha caigut a les meves mans per culpa de la novel·la que, alguns ja ho sabeu, estic escrivint amb el poeta Virgili com a tema central.

Però ja que som a l’agost i la canícula apreta com mai,  m’ha semblat oportú recollir l’explicació que fa Macrobi sobre el nom del mes d’agost. I, tot seguint les seves sàvies paraules, dedico el text a les meves filles Clàudia i Èlia, i us convido a llegir-lo a l’ombra o al sofà de casa amb l’aire condicionat engegat, perquè això no hi ha qui ho aguanti.

¡Que tingueu un bon estiu!

Nota bene, la traducció, tant la del text anterior com la del que segueix és mèrit (o demèrit.. ) de qui signa aquestes línies.

Diu Macrobi:

“Després (de juliol) ve el mes d’agost (Augustus), que abans es deia Sextili, el sisè mes, fins que li van posar el nom en honor d’August a partir d’un decret del Senat que deia així:

‘Atès que l’emperador cèsar August, va accedir al seu primer consolat durant el mes sextili, i va rebre tres vegades els honors del triomf a Roma;

Atès que les legions reclutades i guiades per ell des del turó Janículum van seguir els seus auspicis amb fidelitat;

I atès també que en aquest mes Egipte ha caigut sota el poder del poble romà i s’ha posat fi a les guerres civils i que, per aquest motiu, aquest mes és i serà el més afortunat per a l’imperi.

Ha plagut al Senat que aquest  mes s’anomeni August.’

Després s’hi va fer una consulta al Poble sobre aquesta qüestió, a proposta del tribú de la Plebs, Sextus Pacuvius.”

Post scriptum. El decret del Senat fa referènica al final de les guerres civils després de la batalla d’Actium, l’any 31 aC. Aquest, doncs, és el terme post quem, de la nova denominació del mes.

Nota creativa: Aquest post assedegat ha nascut d’una nit insomne per la calor. Espero, tanmateix i paradoxalment, que la nota pugui refrescar una mica, ni que sigui mentalment, les vostres calorades.

La imatge és un bust d’August, jovenet, conservat al Museu nacional de Mèrida. Es conegut com Augustus velatus, perquè du el cap cobert (velatus) per una part de la toga, com esqueia sempre que actuava en funcions de pontífex maximus. Té el típic pentinat amb el serrell “cua de peix”; el nas, com es pot veure, ha patit una petita destrossa, i les orelles... bé, no sembla que l’escultor hagi estat massa afortunat en aquest part de la seva feina...

El tema musical que us proposo es Hymn For The Weekend, de Coldplay . No sé si és molt adient per a la proposta calorosa d’avui, però ja que el post va dedicat a les meves filles, m’ha fet gràcia recordar que sempre que l’escoltem i jo canto (dic “canto”, per dir alguna cosa...) la tornada “So high, So high” Oh-I, Oh-I, Oh” em recorden, amb carinyo, que destrosso la cançó (XD!)

https://www.youtube.com/watch?v=YykjpeuMNEk