August (bis)

Tot continuant la lectura estiuenca de les Saturnalia de Macrobi, i relligant-ho amb l’últim post que tenia com a personatge principal l’emperador August, avui vull compartir amb vosaltres un dels aspectes menys coneguts sobre l’emperador: la seva ironia i seu sentit de l’humor.

Des les dites (dicta) que Macrobi atribueix a August, us n’he fet una breu selecció. Les podeu trobar al llibre 2 de les Saturnals, capítol 4.

-August havia escrit una tragèdia titulada Àiax, però no satisfet del resultat la va destruir, i un dia que el seu amic, L. Varius, autor de tragèdies, li va preguntar pel seu Àiax, August va respondre:

“In spongiam incumbuit”, S’ha llençat sobre la esponja.

El joc de paraules s’entén si pensem que Àiax es va suïcidar tot llançant-se sobre la pròpia espasa i que els romans utilitzaven una esponja per esborrar la tinta dels papir i pergamins.

-En  certa ocasió un ciutadà li va demanar de feu un donatiu, i, abans que no el fes, ja corria la brama entre la gent que August havia fet un donatiu i no pas petit. August, quan es va tornar a trobar amb el ciutadà li va dir:

“Sed tu, noli credere!”. Però tu, no t’ho creguis pas, eh!

-Un jovenet anomenat Herenni, viciós com pocs, va ser expulsat del campament per August i el noi va lamentar-se:

“I ara com tornaré a casa? Què li diré al meu pare?

I August va respondre:

“Dic me tibi displicuisse”. Digues-li que no t’he agradat.

-Un soldat que, en una escaramussa, havia sofert un cop de roc que li havia deixat un bon trau al front, es vantava sovint d’això, fins que un dia August el va recriminar suaument:

“At tu, cum fugies” numquam post te respexeris”

Però tu, la pròxima vegada que fugis, no miris rere teu.

-L’orador Galba tenia una gepa molt escandalosa. Un dia defensava un judici davant l’emperador i repetia molt sovint la frase

“Corregeix-me si veus alguna cosa per criticar”

I August va dir:

“Ego te monere possum, corrigere non possum”

Jo et puc aconsellar, però no puc corregir-te.

-Vettius havia llaurat la terra del sepulcre del seu pare.

August:

“Hoc est vere monumentum patris colere”

Això si que és tenir cura del sepulcre del pare.

El joc de paraules està en “colere” que significa “tenir cura d’algú o d’alguna cosa, respectar, honorar”, però també conrear el camp, en  sentit literal.

-Certa ocasió va anar a sopar a casa d’altri, perquè rarament rebutjava una invitació. Quan marxava del banquet, molt escàs i amb cap mena d’atencions, quan August s’hi va acostar per dir-li adéu, tan sols li va xiuxiuejar:

“Non putabam me tibi tam familiarem...”

No pensava que fóssim tan amics...

-Un noble romà havia mort deixant amagats deutes per valor de vint milions de sestercis (=dos milions d’Euros, si fa no fa). Quan es van subhastar els seus béns, August va demanar que adquirissin per a ell el coixí d’aquell noble. Davant l’estranyesa d’aquest ordre August va donar la següent explicació:

“Habenda est ad somnum culcita in qua ille, cum tantum deberet, dormire potuit”

S’ha de tenir aquest coixí on ell, malgrat tenir tants deutes, podia dormir tan bé.