Els Fars

Després de les notes anteriors, Fluir i Navegar, un tercer post vol veure la llum, tot formant una petita trilogia aquàtica.

És la traducció d’un poema de Baudelaire molt escaient per a l’ocasió. El poema en qüestió és Les Phares, poema VI del recull Les fleurs du mal (1857), perquè... qui no ha necessitat alguna vegada un far encès que l’ajudi a trobar la costa enmig d’una nit tempestuosa i fosca? Baudelaire, com veurem, buscava i trobava la seva guia inspiradora en l’art, com queda ben palès en els seus versos. I molt concretament en pintors immortals. Diuen els estudiosos que quan el nostre poeta descrivia un pintor, no feia referència a cap quadre en concret sinó a les emocions que li transmetia. Afirmació de la que, humilment, discrepo, perquè estic ben convençut que Baudelaire descrivia quadres molt concrets i específics, a banda de la reflexió estilística o emotiva que en podia extreure de cada pintor. De fet, crec haver-ne identificat algun d’aquests quadres, però no és el lloc ni el moment per a una discussió erudita. Quan arribi el moment i el fruit estigui madur, estaré encantat de compartir-lo amb vosaltres.

Avui, doncs, no tinc res més a dir, excepte convidar-vos a gaudir dels versos de Baudelaire, primer en versió original, ja que sé que per a molts de vosaltres el francès no té cap secret. A continuació us presento  la meva proposta de versió rítmica en alexandrins. Espero, com sempre, no haver traït els versos originals més de l’estrictament necessari.

Les phares

Rubens, fleuve d'oubli, jardin de la paresse,

Oreiller de chair fraîche où l'on ne peut aimer,

Mais où la vie afflue et s'agite sans cesse,

Comme l'air dans le ciel et la mer dans la mer ;

Léonard de Vinci, miroir profond et sombre,

Où des anges charmants, avec un doux souris

Tout chargé de mystère, apparaissent à l'ombre

Des glaciers et des pins qui ferment leur pays,

Rembrandt, triste hôpital tout rempli de murmures,

Et d'un grand crucifix décoré seulement,

Où la prière en pleurs s'exhale des ordures,

Et d'un rayon d'hiver traversé brusquement ;

Michel-Ange, lieu vague où l'on voit des Hercules

Se mêler à des Christs, et se lever tout droits

Des fantômes puissants qui dans les crépuscules

Déchirent leur suaire en étirant leurs doigts ;

Colères de boxeur, impudences de faune,

Toi qui sus ramasser la beauté des goujats,

Grand coeur gonflé d'orgueil, homme débile et jaune,

Puget, mélancolique empereur des forçats,

Watteau, ce carnaval où bien des coeurs illustres,

Comme des papillons, errent en flamboyant,

Décors frais et légers éclairés par des lustres

Qui versent la folie à ce bal tournoyant ;

Goya, cauchemar plein de choses inconnues,

De foetus qu'on fait cuire au milieu des sabbats,

De vieilles au miroir et d'enfants toutes nues,

Pour tenter les démons ajustant bien leurs bas ;

Delacroix, lac de sang hanté des mauvais anges,

Ombragé par un bois de sapins toujours vert,

Où, sous un ciel chagrin, des fanfares étranges

Passent, comme un soupir étouffé de Weber ;

Ces malédictions, ces blasphèmes, ces plaintes,

Ces extases, ces cris, ces pleurs, ces Te Deum,

Sont un écho redit par mille labyrinthes ;

C'est pour les coeurs mortels un divin opium !

C'est un cri répété par mille sentinelles,

Un ordre renvoyé par mille porte-voix ;

C'est un phare allumé sur mille citadelles,

Un appel de chasseurs perdus dans les grands bois !

Car c'est vraiment, Seigneur, le meilleur témoignage

Que nous puissions donner de notre dignité

Que cet ardent sanglot qui roule d'âge en âge

Et vient mourir au bord de votre éternité !

Els Fars

Rubens, un riu d’oblit, un jardí de peresa,

un coixí de carn fresca, on no es pot estimar

però on flueix la vida i s’agita tothora

com l’aire dins de l’aire i la mar dins la mar.

Leonardo de Vinci, mirall profund i obscur,

on àngels delicats, amb un somriure dolç

carregat de misteri, apareixen a l’ombra

dels glaciars i dels pins que tanquen els seus camps.

Rembrandt, trist hospital, ple de remors confuses,

i tan sols decorat per un gran crucifix,

on ploroses pregàries fan olor de podrit,

traspassat, bruscament, per un raig hivernal.

Miquel Àngel, lloc incert, on podem veure els Hèrcules

barrejats amb els Cristos, on es drecen altius

fantasmes poderosos, que durant el capvespre

s’estripen el sudari tot allargant els dits.

Ires de boxador, impudícies de Faune,

tu que has sabut trobar la bellesa dels murris,

gran cos bastit d’orgull, un home decandit i groc,

Puget, emperador melancòlic de presos.

Wateau, un carnaval on els cors il·lustres

passegen vagarosos com fan les papallones,

decor fresc i lleuger, il·luminat per lustres

que porta la follia a un ball que giravolta.

Goya, malson de coses desconegudes,

fetus que hom ha fet coure tot celebrant els “sàbbats”,

velles que s’emmirallen, i nenes despullades

per a temptar els dimonis, ajustant-se les mitges.

Delacroix, llac de sang, que àngels malvats freqüenten,

ombrejat per un bosc ple d’avets sempre verd,

on sota un cel trist on bandes estrambòtiques

desfilen com sospirs esmorteïts de Weber.

Aquestes malediccions, blasfèmies i laments,

els èxtasis, els crits, els plors, aquests Te Deum,

són un eco que torna des de mil laberints,

són un opi diví per als cors del mortals.

És un crit repetit per mil sentinelles,

una ordre reenviada per mil missatgers

un far il·luminat per mil ciutadelles,

són un reclam de caçadors perduts al bosc.

Perquè són, oh Senyor, el millor testimoni

que us podem oferir de nostra dignitat:

és un sanglot ardent, que roda d’any en any

i ve a morir a prop de la vostra dignitat.

Nota creativa. Aquesta nota ha vist la llum, no sé si la d’un far llunyà o proper, just abans d’un vermut de dissabte tardorenc, lluminós després d’un divendres de boira i pluja (el dissabte, no el vermut, que encara no l’he fet). La foto de la torre d’Hèrcules a A Coruña la vaig fer al 2014. És un antic far romà, i per això és doble guia per a mi. El tema musical  és una peça que sonava al Spoty mentre donava els últims retocs a aquesta nota. Es tracta de la Suite No 4 in D Minor, HWV 437, Sarabande. Si la voleu escoltar la teniu aquí:

https://www.youtube.com/watch?v=6lnGFib_WiU