Conec una fada. Té les ales de
vidres de colors i viu prop del mar, dins la closca d'un cargol. Diu que no li
agrada la poesia, però quan no la veu ningú, salta per la finestra, munta en l'unicorni
blau que amaga sota el coixí i cavalca lliure fins al cau de les sirenes, per
sentir-les cantar cançons de la Mina i en Sinatra.
Dedicat a Bel
Sabadi.
La imatge és
"El Cargol" davant la platja de l'Escala.
El tema musical és "Fly me to the Moon" (1964):
https://www.youtube.com/watch?v=kubMG1Mqu1w
Bona música i espectacular foto del Cargol. Gracies per la dedicatòria!
ResponderEliminarBel.
Perquè un escriptor (o traductor, com més t'agradi considerar-te) sempre (o en la majoria dels casos) troba més difícil dir les coses en veu alta que escriure-les.
ResponderEliminarIndependentment de la preferència, el que importa de veritat és dir-les.
Molt maco profe !
Una alumna.
Quina sort !!!!
ResponderEliminarLes fades no existeixen i si existeixen no n'hi ha cap de bona
ResponderEliminar