“Són moltes i molt diverses, Eustaci, fill
meu, les coses que ens ha donat la natura, però cap d’elles no en ha lligat
tant com l’amor que sentim pel que hem engendrat i ha volgut que la nostra
principal preocupació sigui educar-los i ensenyar-los, de manera que el pares
no poden experimentar cap altra alegria més gran que la de veure que els bons
desitjos dels seus fills es fan realitat, ni cap tristesa més gran que passi el
contrari.
És per això que per a mi, no hi ha res més
important que la teva educació i per oferir-te-la prefereixo que sigui en forma
de breus explicacions, que no pas en forma
de llargs discursos.”
Ja veieu amb quina modernitat Macrobi, allà
pel segle III, dedicava al seu fill els llibre que coneixem com a Saturnalia.
El llibre, font de coneixement per a una bona
pila de temes de l’antiguitat romana, ha caigut a les meves mans per culpa de
la novel·la que, alguns ja ho sabeu, estic escrivint amb el poeta Virgili com a
tema central.
Però ja que som a l’agost i la canícula apreta
com mai, m’ha semblat oportú recollir
l’explicació que fa Macrobi sobre el nom del mes d’agost. I, tot seguint les seves
sàvies paraules, dedico el text a les meves filles Clàudia i Èlia, i us convido
a llegir-lo a l’ombra o al sofà de casa amb l’aire condicionat engegat, perquè
això no hi ha qui ho aguanti.
¡Que tingueu un bon estiu!
Nota bene, la
traducció, tant la del text anterior com la del que segueix és mèrit (o
demèrit.. ) de qui signa aquestes línies.
Diu Macrobi:
“Després (de juliol) ve el mes d’agost (Augustus),
que abans es deia Sextili, el sisè mes, fins que li van posar el nom en
honor d’August a partir d’un decret del Senat que deia així:
‘Atès que l’emperador cèsar August, va accedir
al seu primer consolat durant el mes sextili, i va rebre tres vegades els
honors del triomf a Roma;
Atès que les legions reclutades i guiades per
ell des del turó Janículum van seguir els seus auspicis amb fidelitat;
I atès també que en aquest mes Egipte ha
caigut sota el poder del poble romà i s’ha posat fi a les guerres civils i que,
per aquest motiu, aquest mes és i serà el més afortunat per a l’imperi.
Ha plagut al Senat que aquest mes s’anomeni August.’
Després s’hi va fer una consulta al Poble
sobre aquesta qüestió, a proposta del tribú de la Plebs, Sextus Pacuvius.”
Post scriptum. El
decret del Senat fa referènica al final de les guerres civils després de la
batalla d’Actium, l’any 31 aC. Aquest, doncs, és el terme post quem, de
la nova denominació del mes.
Nota creativa: Aquest post assedegat ha
nascut d’una nit insomne per la calor. Espero, tanmateix i paradoxalment, que
la nota pugui refrescar una mica, ni que sigui mentalment, les vostres
calorades.
La imatge és un bust d’August, jovenet, conservat
al Museu nacional de Mèrida. Es conegut com Augustus velatus, perquè du
el cap cobert (velatus) per una part de la toga, com esqueia sempre que
actuava en funcions de pontífex maximus. Té el típic pentinat amb el
serrell “cua de peix”; el nas, com es pot veure, ha patit una petita destrossa,
i les orelles... bé, no sembla que l’escultor hagi estat massa afortunat en
aquest part de la seva feina...
El tema musical que us proposo es Hymn For
The Weekend, de Coldplay . No sé si és molt adient per a la proposta
calorosa d’avui, però ja que el post va dedicat a les meves filles, m’ha
fet gràcia recordar que sempre que l’escoltem i jo canto (dic “canto”, per dir
alguna cosa...) la tornada “So high, So high” Oh-I, Oh-I, Oh” em recorden, amb
carinyo, que destrosso la cançó (XD!)
No hay comentarios:
Publicar un comentario