[anar a la versió en castellà →]
En la última nota, on recordava la frase de Virgili “Fit
sonitus spumante salo”, va quedar en suspens l’escena on apareixien aquests
mots. Imagino que molts lectors ja sabeu de quin passatge es tracta, però ja
que vaig prometre presentar l’escena sencera, aquí la teniu en una traducció
versificada en castellà que forma part d’un projecte més ampli.
Abans, però, d’oferir els versos del Poeta, dibuixaré el
moment amb quatre pinzellades. Som a Troia, la de les altes portes, la rica en
cavalls, reialme de Príam i del príncep Hèctor. Els déus han decidit la ruïna
de la ciutat a mans dels grecs: Agamèmnon, rei de reis, Aquil·les, de peus
veloços, l’astut Ulisses, ordidor d’enganys.
Després de deu anys de setge sense cap èxit, els grecs
fan veure que es retiren amb els seus vaixells i se’n tornen a casa. A la
platja, allà on tenien el campament, davant les muralles de Troia, deixen un
enorme cavall de fusta, amb guerrers escollits a dins, i s’amaguen amb els
vaixells a Tènedos, un illot situat davant la costa de Troia.
A trenc d’alba, els troians veuen les platges desertes
d’enemics i l’enorme i enigmàtic cavall. Es produeix una discussió sobre què
fer-ne: uns el volen llençar al mar, altres proposen cremar-lo, uns quants el
consideren un regal dels déus i el volen entrar dins la ciutat.
És llavors quan Laocoont, sacerdot de Neptú, diu que no
és assenyat refiar-se dels regals d’un enemic “Sic notus Ulixes? Timeo Danaos et dona
ferentes”. (Així creieu que és Ulises? Temo els grecs, i més si fan regals). ILaocoont clava una llança contra la panxa del
cavall i…
Vemos
entonces, míseros, un prodigio mayor
y
más terrible, que encoge nuestros corazones
desprevenidos.
Laocoonte, elegido sacerdote de Neptuno,
sacrificaba,
solemne, un gran toro ante el altar.
De
pronto, desde Ténedos (me estremezco al contarlo),
por
las aguas en calma, dos serpientes de enormes roscas
se
extienden sobre el mar y se dirigen a la playa.
Su
pecho erguido en la corriente y sus crestas de sangre
sobrepasan
las olas. Todo el cuerpo se extiende
sobre
el mar y sus lomos inmensos se deslizan en espiral.
Suena
la sal espumosa. Y ya alcanzaban la orilla
con
los ojos ardientes teñidos de sangre y de fuego,
relamiendo
sus fauces con lengua silbante.
Huímos
de su vista exangües. Ellas, con marcha firme
buscan
a Laocoonte. Primero las serpientes,
alcanzan
los pequeños cuerpos de los dos hijos,
y
a mordiscos devoran sus miserables miembros.
Después
al padre, que, armado, venía en su ayuda,
lo
atrapan y lo atan con sus roscas inmensas.
le
rodean dos veces el vientre con el lomo escamoso
y
dos veces el cuello, y se alzan sobre su cabeza.
Él
intenta romper los nudos con las manos.
Tiene
la ínfulas empapadas de baba y negro veneno
y
alza gritos terribles hasta las estrellas.
(Virgilio,
Eneida 2, 199-222)
El text d'aquesta nota s'ha gestat a Figueres. La imatge és la impressionant escultura de Laocoont que podeu trobar a Roma, al Museo Vaticà, obra d'Agesandre, Polidor i Atenodor (cap a l'any 40 pC). La música que es el tema "Protector of Earth" de Thomas Bergersen, que acompanya la pel·licula Troya, en el moment en que els grecs desembarquen a la platja.
Thomas Bergersen, Two Steps From Hell – Protectors of the Earth
