Pobre barquilla mía,
entre peñascos rota,
sin velas desvelada,
y entre las olas sola.
Casualment (o no...), en el post anterior parlàvem
del fluir i, com qui no vol la cosa, va sorgir la metàfora del riu com a símbol
de la vida que flueix. Avui, en aquesta brevíssima nota, que d’alguna manera pot
ser la continuació d’aquella, arribarem a la mar, però no a la mar “que es el morir” que vam veure
en l’altre post, sinó a la mar que és vida i es camí, o com a mínim, "estelas en la mar." I amb les veles i els vents farem "camins dubtosos
per la mar".
Aquí, un vaixell gaudeix de bon vent i bona
ruta; més enllà, un altre és enxampat
per la tempesta; un tercer s’esberla contra els esculls que amaga una costa
falsament amiga; n’hi ha que arriben a bon port, carregats de l’experiència i
la saviesa que dóna el viatge; d’altres naufraguen en l’abisme. Alguns prefereixen
navegar mar endins i perdre’s en la “immensa mar blava”; d’altres prefereixen no
allunyar-se de la costa i buscar refugi, quan venen mal dades, en un port
ab
accessu ventorum immotus et ingens
a
recer dels vents, quiet i ampli.
La metàfora es podria estendre fins a
l’infinit, amb totes les variants que sigueu capaços d’imaginar, o que algun
savi o algun poeta ja hagi imaginat per a nosaltres.
Quant a mi, avui no m’hi estendré més. Dec
estar mandrós sota aquest dia gris de novembre, o, simplement, és tot el que sóc
capaç de dir ara mateix sobre aquest tema. I ja es fa prou difícil pilotar la
pròpia barca, com per atrevir-nos a recomanar a ningú com i cap a on ha de
navegar, perquè, sé que estareu d’acord amb mi, perquè cadascú ha de trobar el
seu camí ja sigui marítim, terrestre o interestel·lar. No puc, però, deixar de
compartir amb vosaltres uns versos d’Horaci que m’han vingut al cap mentre escrivia
la nota (si, ja ho sé, Horaci em ve al cap sovint, teniu raó...), on parla de
veles, de vents i de vaixells:
Rebus
angustis animosus atque
fortis
appare; sapienter idem
contrahes
uento nimium secundo
turgida
uela.
En les dificultats
mostra't ben fort
i decidit; tu
mateix, si tens seny,
plegaràs les veles
que ha inflat un vent
massa propici.
La imatge, ho confesso, és baixada d’internet
(http://www.uolala.com/); el tema musical
que avui us proposo és Que vendrá, de Zaz, extret de l’àlbum Effet
miroir (2018). La noia sembla que
vol caminar enlloc de navegar, que per al cas ve a ser el mateix, no trobeu?
No hay comentarios:
Publicar un comentario