sábado, 21 de abril de 2012

Ille mi par esse deo uidetur

Com ja sabem, les retallades estan fen estralls en el món tal com el coneixiem. Sembla que els objectius del dèficit han de ser a costa de l'educació, la sanitat i la cultura. Faig aquest petit preàmbul poc habitual perquè estava previst que aquesta primavera sortissin publicades, en una petita editorial, unes traduccions meves de Catul. Ja no serà possible. Però, per a qui vulgui encara retrobar els versos que el poeta de Verona va dedicar a la seva estimada Lèsbia, us ofereixo aquest petit regal per Sant Jordi.  Són només set poemes que aniré penjant de forma espaida, perquè els podeu gaudir amb pausa. Són els més coneguts, no pretenc ser original en això, només compartir amb vosaltres la meva humil traducció, sempre un pàl·lid reflex dels versos originals. Començaré pel poema que descriu l'enamorament, una versió que Catul va fer de la poeta Safo. Segur que us heu sentit així davant de la persona estimada. La imatge és d'una sortida de sol a la platja d'Empúries a principis de primavera.


51. Ille mi par esse deo uidetur

Ben igual a un déu em sembla aquell home,
I que supera els déus, si això fos lícit.
Aquell home que assegut davant teu
Et mira i t’escolta

Quan rius dolçament. I perdo els sentits,
Ai pobre de mi! Perquè quan et veig,
Estimada Lèsbia, cap paraula pot
Sortir dels meus llavis.

S’atura la llengua i una dolça flama
Recorre els meus ossos. Les meves orelles
Dringuen amb sons impensats i els meus ulls
Els cobreix la nit.


ILLE mi par esse deo uidetur, / ille, si fas est, superare diuos, / qui sedens aduersus identidem te / spectat et audit / dulce ridentem, misero quod omnis / eripit sensus mihi: nam simul te, / Lesbia, aspexi, nihil est super mi / lingua sed torpet, tenuis sub artus / flamma demanat, sonitu suopte / tintinant aures gemina, teguntur / lumina nocte.