miércoles, 15 de mayo de 2013

Imperdible





Avui m'he despertat inquiet. Amb la desagradable sensació de no ser prou agraït amb aquelles persones que em fan la vida més fàcil. Parlo, concretament, dels inventors, dels inventors anònims per ser més exactes. Que no se m'enfadin Graham Bell, Benjamin Franklin o Thomas Alva Edison. Avui és el torn dels altres, dels sense nom.
Trobo que, de la mateixa manera que a moltes ciutats s'han erigit monuments "Al soldat desconegut", s'haurien d'aixecar monuments "A l'inventor desconegut". Aquelles persones generoses i desinteresades, ments preclares que, des dels temps més remots, han posat els seus coneixements a l'abast de la gent sense reclamar la glòria d'un nom en una enciclopèdia.
Deixaré de banda alguns invents que han suposat un abans i un després en la història de la humanitat, com la roda o el pal de la fregona, i em centraré en aquells petits objectes quotidians sense els quals la vida seria molt menys amable. Qui fou el geni que va inventar el ratllador de formatge? I el "sacatapus" (que alguns puristes volen anomenar "tirabuixons")? Qui fou el savi excels que va descobrir el "mandu de la tele" (imprescindible per a la supervivència de l'espècie)? O la forquilla de quatre punxes? Quina fou la ment preclara que va inventar l'agulla imperdible? (Convindreu amb mi que no hi ha res més frustrant que perdre una agulla "imperdible")
Pel que fa a mi, des d'aquestes línies humils, no em puc estar de retre el més sentit homenatge a aquell home (o dona) que, en els temps moderns que corren, va tenir la sublim idea d'afegir l'aplicació "Postposar cinc minuts" al despertador del mòbil. Quina troballa tan incomparable, amics, quina delícia, quina joia!
Són les set del matí. El telèfon mòbil que ara fa de despertador comença a cantar la seva cruel melodia per recordar-me que toca deixar la dolça escalforeta dels llençols per llevar-me i anar a la feina. I allà, com quan érem petits i li dèiem a la mama "Cinc minuts més, mami, porfa...! allà està la tecla màgica, brillant enmig de la foscor, "Postposar cinc minuts". Quin plaer tan incomparable, sofert lector, mirar la pantalleta del mòbil i pitxar la tecla amb un somriure malèvol i dir "Toma ya!" i girar-te cap a l'altra banda del llit i posar-te novament el llençol tebi sobre l'espatlla, ben agafadet perquè no s'escapi. Els millors cinc minuts de tota la dormida, sens dubte.
Convindreu amb mi que si aquest geni anònim no es mereix que li facin un monument, és que la societat ha perdut els seus valors més elevats.
Bona nit, amics, que demà m'aixeco a les set...


Aquest text s'ha despertat cinc minuts tard a Figueres. La foto que acompanya és la d'un imperdible que vaig perdre. He volgut acompanyar el text de l'escena The dawn of Man de la pel·licula 2001, una odisea en el espacio, dirgida per  Stanley Kubrick (1968). El tema musical de l'escena correspon a Also Sprach Zarathrusta, Op. 30, de Richard Strauss  (1896).

 
Post scriptum: A quin invent, aixecaríeu un monument?