jueves, 24 de julio de 2014

Auga doce


Les meves vacances estivals m'ha dut a terres gallegues. Si aneu a Santiago no deixeu de visitar la Cidade da Cultura, un monstre faraònic inacabat. Meravellosa arquitectura vanguardista, al costat de tanques rovellades i esvorancas de profunditats abismals. L'edifici és un testimoni esfereïdor de quan en aquest pais es llençaven els diners a cabassades i dels somnis de grandesa i de la megalomania d'alguns personatges de "La casta", aquesta paraula que ha irromput amb força en la vida política del país.
Però ja que som estiu i fa calor (de vegades...), mirarem la part positiva  de les coses.
A la Cidade da Cultura ara mateix hi ha una exposició titulada Auga doce (aigua dolça, en gallec), que planteja un interessant recorregut sobre l'aigua i l'home des de diversos punts de vista: antropològic, màgic, folclòric, i, sobre tot, artístic.
En aquest context m'he retrobat amb un fotògraf que m'entusiasma: Chema Madoz. Si el coneixeu ja sabeu de què parlo, si no, us recomano que feu una visita a google imatges, val la pena.. La imatge que acomanya aquesta nota d'avui hi era exposada. No cal dir que em va impressioanr profundament i el seu títol encara més... perquè no en té (Ja sé que el títol en una obra d'art és molt prescindible, però jo que sóc filòleg sempre m'entretinc amb les paraules).
Doncs bé, anem al gra. Avui us vull proposar un joc d'estiu.
La meva pregunta és: Què us suggereix aquesta imatge? (Hi valen respostes d'una paraula o de mil, és cosa vostra).
És evident que molt de vosaltres pensareu, segurament igual que jo (o no...),  que no calen les paraules i que disfrutar del plaer estètic és més que suficient. Però només és un joc, un joc que es pot convertir, perquè no? en un motiu de reflexió sobre la vida, l'art o o el pulpo a feira.
Bon estiu amics!

Aquesta nota ha nascut a Santiago de Compostela i ha pres forma a Figueres, un dijous de mercat, mentre els crits de les samarretes a tres euros m'arriba per la finestra de casa. La imatge és, evidentment, la fotografia de Madoz. Per a la música he buscat en youtube "musica de agua", i dels molts resultats, m'he quedat amb aquest video https://www.youtube.com/watch?v=Z9odLg9ITLo

PS. Us agrairia que em doneu el vostre permís explícit per fer una nova entrada del bloc amb les vostres respostes, tot indicant si voleu mantenir l'anonimat o que hi consti el vostre nom. Gràcies. A més, alguns de vosaltres, m'ha dit que que no troba la manera de posar els comentaris al bloc. Cum haec ita sint, que deia el gran Ciceró (= com que això és així), si me responeu o al correu o via facebook o de qualsevol altra forma, jo podré fer una "recopilació" de les vostres opinions perquè els altres amics i lectors les puguin disfrutar i compartir.

PS2. L'estil literari d'aquesta nota és bastant mediocre, ja ho sé. Espero que no m'ho tingueu molt en compte...