jueves, 24 de enero de 2013

Almizcle





El sol de la tarda ja declina i tenyeix de porpra l’horitzó, sobre el que es dibuixa la silueta dels nens que juguen al parc, a la sortida de l’escola.
“Almizcle. En català es diu almesc”.
Acabo de preguntar-te sobre el teu perfum i la teva resposta em deixa gairebé sense parla.
“Almizcle!!”
En una associació instantània, quasi com un acte reflex, em vénen a la ment el vers de Baudelaire: 
“Comme l’ambre, le musc, le benjoin et l’encens”

Un vers que de molt jovenet vaig traduir al castellà amb aquests mots :

“Como el almizcle y el ámbar, el incienso y el benjuí”

De fet, fins avui mai m’havia trobat l’almesc en la vida real, així davant meu, cara a cara. Per a mi l’almesc és (o era) un mot sonor, dins d’un vers sonor, que m'evocava aromes intangibles i eteris.
Intento imaginar la cara que jo devia posar mentre m’explicaves amb veu pausada i serena no sé quines qualitats i rareses de l'almesc, i alguna qüestió que el relacionava  amb els animals, les plantes i les feromones.

De sobte, “Permets?” Et dic. I abans que responguis m’acosto lentament però amb decisió al teu coll per sentir la fragància de més a prop. Tinc els llavis i el nas a un mil·límetre de la teva pell. Tu deixes fer entre sorpresa i complaguda. Tanco els ulls i em deixo portar per la intensitat de l’almesc. El vers de Baudelaire es fa real, físic, tangible.
Com en el poema, tots els sentits s’activen: l’escalfor tèbia del sol que vol amagar-se rera els oms, els colors de la tarda, blaus, blancs i porpres; el riure dels nens que juguen, la teva pell, el teu perfum.

Ara ja sé, prèvia consulta al senyor Google (consulta que tu també vas fer, moguda per la mateixa curiositat que jo), que el mesc o almesc és el nom que originàriament es donava a un perfum obtingut d'una glàndula del mascle del cérvol anomenat cérvol mesquer També he après que el mot mesc ve de l'arab clàssic misk, i del sànscrit muskà, que significa testicle i que els grecs l’anomenaven moskos (moskós) i els romans muscus.
Pel que fa a les seves propietats, descobreixo que el mesk o mesc pur té una olor molt intensa que el fa gairebé insuportable per a l'olfacte humà i que, per aquest motiu, s'aplica en dosis molt petites en perfumeria. I diuen els entesos que els perfums que en deriven resulten excitants ja que posseeixen molècules de tipus feromona, emprades com atractiu sexual i per marcar el territori.

Tot això és el que ara sé: el meu esperit curiós ja té el que volia. Però jo, jo em quedo amb l’aroma d’un vers fet realitat, amb la proximitat subtil de la teva pell i la meva, i amb la dansa dels teus cabells al vent, i imagino altres tardes tèbies d’hivern per embriagar-me del teu almesc.

                       
El text ha nascut a Vilafant i ha anant prenent forma entre Empúries i Figueres. La imatge és d’un flascó romà per a perfums, del segle IV-V pC. El vers de Baudelaire correspon al poema Correspondances de l'obra Les Fleurs du mal (1857). La música que avui acompanya el text és Love Theme, de Dimitis Vangelis, un dels temes del film Blade Runner de Ridley Scott. http://www.youtube.com/watch?v=G8VpG_M4Ksw