martes, 31 de marzo de 2015

Massa




Massa, adverbi que denota un excès, per contraposició a poc, escàs.
Entre poc i massa, expressió popular que transmet el concepte clàssic de la moderació i l'equilibri.
L'adverbi massa, doncs, s'ha d'entendre en sentit negatiu, un excés que provoca molèstia en el parlant: "En aquest bar hi ha massa gent, massa soroll".
Ara bé, de tant en tant el llenguatge popular produeix unes combinacions especialment lluïdes. Penso, per exemple, en l'exclamació d'un jove quan alguna cosa l'entusiasma i diu una frase semblant a "Tio! això és massa...!"
I què em dieu de l'oposició de dos termes en aparença contradictoris, com ara allò tan típic de "Fulanito és massa bona persona". Massa bona persona!, O sigui, que fins i tot la bondat necessita uns límits. Interessant concepte...
Ara bé, si algun massa m'ha cridat l'atenció és el que vaig ensopegar un dia en un epigrama que Marcial dedica al seu amic Ligurí: Amb ell us  deixo. Bona Pasqua!


¿Per què ningú de bon grat, se t'acosta
i allà on vas, Ligurí, tothom fuig
i s'esdevé una gran solitud?
Ho vols saber, Ligurí? T'ho diré:
Ets massa poeta! un vici molt perillós.
Ni la tigressa a qui han pres els cadells,
ni l'escurçó trepitjat sota el sol,
ni el malvat escorpí fan tanta por!
Qui pot patir -sisplau!- aquesta tortura?
Em recites quan sóc dret i quan m'assec,
recites quan corro i recites quan cago.
Fujo a les termes, et sento a l'orella.
Me'n vaig a la piscina, no puc nedar.
Vaig a un sopar: m'entretens quan hi vaig.
Estic sopant: m'atabales quan menjo.
Estic dormint: em despertes quan jec.
Vols veure quin gran mal és el que fas?
Ets un home just, honrat i noble... però fas por.

Aquesta nota (massa breu, potser?) ha nascut en un dia de merescudes vacances a Figueres, un dia de sol espaterrant i primaveral que em convida a sortir del despatx i a passejar per les platges d'Empúries. El text de Marcial és l'epigrama 44 del llibre tercer. El vaig traduir fa temps per l'editorial La Magrana (1994, el meu primer llibre !!!), però avui he volgut refer la traducció i regalar-vos un millor ritme. He escollit la seqüència AT AT AAT AAT, tot i que de vegades em permeto alguna variant com ara AAT AAT AT AT o ritmes binaris i ternaris purs. Ja sabeu que penso que el lector de poesia es mereix l'esforç del traductor. Espero que el resultat sigui del vostre gust. La imatge és la d'un escurçó enfadat perquè l'han trepitjat quan prenia el sol (bastant menys perillós que el nostre poeta, evidentment...). Hi afegeixo una cançó de Bruno Mars que ha  escollit la meva filla i que no sé si té gaire a veure amb el text, però és prou divertida. Apa! Bona setmana!

https://www.youtube.com/watch?v=OPf0YbXqDm0