lunes, 7 de mayo de 2012

Cenabis bene apud me (Soparàs bé a casa meva...)




Per als temps de crisi que ens envolten sempre ens quedarà la poesia i no perdre el sentit de l’humor. Sembla que fa dos mil anys alguns també les passaven canutes. El poeta romà Catul ens dóna alguna pista de com convidar a sopar a un amic. Prenem-ne bona nota dels seus savis consells.


Soparàs bé, Fabul, a casa meva
D’aquí a pocs dies –que els déus ho permetin!-
Si portes un sopar ben abundant
I ben bo, no sense una noia càndida
I el vi i la sal i totes les rialles.
Si portes això, amic estimat,
Llavors soparàs bé, perquè la bossa
De Catul és plena de teranyines.
Però en canvi rebràs un amor pur
I allò que és més suau i més elegant:
Et daré un perfum que van regalar-li
A la meva noia Venus i Cupido.
Quan l’hagis flairat, estimat Fabul,
pregaràs als déus que et facin tot nas.

Cenabis bene, mi Fabulle, apud me / paucis, si tibi di fauent, diebus, / si tecum attuleris bonam atque magnam / cenam, non sine candida puella / et uino et sale et omnibus cachinnis. / haec si, inquam, attuleris, uenuste noster, / cenabis bene; nam tui Catulli / plenus sacculus est aranearum. / sed contra accipies meros amores / seu quid suauius elegantiusue est: / nam unguentum dabo, quod meae puellae / donarunt Veneres Cupidinesque, / quod tu cum olfacies, deos rogabis, / totum ut te faciant, Fabulle, nasum.

La imatge correspon a un fresc procedent de Pompeia. Museo Archeologico Nazionale (Napoli).