Ametllers

[ir a la versión en castellano →]

És temps d’ametllers. D’ametllers florits. Només cal vagarejar per la nostra plana blava després d’aquests dies de tramuntana, per trobar-los per tot arreu: Als camins, als patis de les cases, en els parcs, esclaten les flors blanques i roses i perfumen l’aire amb la seva fragància.

Els antics miraven els ametllers amb admiració, però també amb molt d’interès, en el sentit més literal del terme, o sigui, per treure’n profit. En efecte, l’experiència i l’observació de la natura els havien ensenyat que si en el temps de la floració, dels ametllers naixien molts rebrolls nous, aquell any seria un any ric en blat; en canvi, si hi havia un fullatge abundant, seria un any de poc blat.

Això justament és que el poeta Virgili recorda als seus compatriotes pagesos, amb la força i la bellesa de la seva poesia:

contemplator item, cum se nux plurima siluis                 

induet in florem et ramos curuabit olentis:

si superant fetus, pariter frumenta sequentur

magnaque cum magno ueniet tritura calore;              

at si luxuria foliorum exuberat umbra,

nequiquam pinguis palea teret area culmos.

Que en la meva modesta traducció sona així:

També t’has de fixar en l’ametller del bosc,

Quan es vesteix de flors i inclina cap a terra

Les branques perfumades: si hi veus molts plançons

El blat serà abundant, i amb la forta calor

forta serà també la trilla que t’espera.

Però si fa massa ombra per un fullatge frondós,

Endebades batràs la palla dins de l’era.               

Aquesta nota ha nascut al balcó de casa, a Figueres, mentre contemplava els amtellers del voltant; el text llatí és d’un passatge de les Geòrgiques; la imatge és la de l’amettler perfumat que trobo abans d’entrar a classe, a l’Institut; la música que acompanya avui és The promise de Michael Nyman: 

https://www.youtube.com/watch?v=pCXRC5lGT98