Malta

Alguna cosa passa amb Malta.

I si no... com us ho expliqueu?

La cosa va començar d’una manera ben trivial, en un fet al qual no li vaig pas donar cap importància però que he recordat després.

Jo anava en cotxe i a la ràdio emeten un anunci publicitari (no recordo de què) que fa referència al famós 12-1 del partit España-Malta, de fa quasi 30 anys!

Com us dic, no li dono cap importància, tot i que reconec que l’anunci em va fer cridar l’atenció.

Aquell mateix dia, una meva col·lega em demana si puc revisar un text llatí que li ha passat un amic seu. Li dic que vaig molt ple de feina, però que miraria de fer-hi una ullada. Em dóna el telèfon del seu amic per parlar-ne.

Ens truquem, comentem el tipus de treball que s’hi pot fer amb el text i, tot xerrant xerrant, ell em comenta que és Cavaller de l’Orde de Malta. Jo quedo sorprès perquè, tot i saber que existeixen, situo els cavallers més en una pel·lícula o en una novel·la d’intriga, com El Codi da Vinci, per entendre’ns. Somric i li comento que fa temps vaig planejar amb un amic fer una novel·la a quatre mans sobre els cavallers de Malta o sobre els Templers. Parlem de moltes coses, i en un moment determinat surt en la conversa una església de Segovia, la Vera Cruz, propietat de l’Orde i no del bisbat. Una església de la qual jo mai havia sentit parlar.

Continuo sense donar-li cap importància.

Al dia següent, però, la sorpresa és majúscula quan, per qüestions de feina, vaig al poble de Vilamacolum. Quan aparco el meu cotxe a la plaça de l’Ajuntament, veig amb estupor que la Casa de la Vila té pintat a la seva façana l’escut municipal, mida gegant. I quin és l’escut? Una enorme creu vermella, que recorda molt la Creu de Malta.

Aquí ja començo a pensar... "Y esto?"

Casualment (o no...) mentre passa això, estic llegint un llibre que parla de "Espiral de sincronías". Fets aparentment casuals que apunten en una mateixa direcció. Li comento a la meva companya i em recorda que ella havia estat a Malta fa temps i que, no t’ho perdis, hi havia trobat un vi maltès que tenia el seu nom (el de la meva companya, vull dir). M’envia la foto, i trobem que és tot plegat molt curiós.

Aquella nit, amb la mosca a l’orella, quedo amb un amic a qui feia molt de temps que no  veia, i tot xerrant xerrant, amb un "quinto y unos taquitos de jamón" com a bona companyia, no sé com, em parla de l’església de Segovia, la Vera Cruz. Aquí ja al·lucino. Dues persones molt diferents, una que no conec, i un amic a qui fa molt que no veig, em parlen d’una església que no sé ni on para, en menys de 24 hores. Casualitat direu. Potser si...

Li comento al meu altre amic, el de la novel·la, perquè tot plegat no deixa de ser ben curiós. Riem del tema i aquí queda la cosa.

Però, vés per on, aquest amic em convida a dinar a casa seva l’endemà, i quan estem per les postres em diu: "Toni, ara riuràs. Ahir vaig pensar en tu, perquè remenant a la meva butxaca m’he trobat això..."

I m’ensenya una moneda una moneda molt inusual per aquestes contrades nostres, 1 € de Malta, amb una creu enorme...

Amics, no sé pas que és, però alguna cosa em crida cap a Malta. Qui s’hi apunta?