miércoles, 20 de julio de 2016

Estiraments II



Continuo els estiraments amb Plini (crec que amb aquesta sessió ja hauré escalfat prou...). La carta d'avui (Epistulae, 1, 3) és molt adient per a aquest temps d'estiu. En ella Plini li preguta a un amic com li van les coses per la vila que té prop del llac Como, un dels llocs d'estiueig preferit dels romans (l'altre era Baies, a la badia de Nàpols). A banda de la bonica descripció que ens transporta a aquests dies de vacances que tant desitgem i que alguns ja tenim la sort d'estar gaudint, Plini fa una reflexió molt interessant sobre com és d'important dedicar unes hores al lleure, que, d'aguna manera, ens fa més humans i més lliures.
La traducció novament és en castellà, ja que espero poder-la incloure en aquella famosa novel·la de la que sempre parlo i que mai acabo...


Cayo Plinio saluda a su amigo Caninio Rufo.
¿Qué tal por Como, tus delicias y las mías? ¿Qué tal la vila amenísima? ¿Y aquellos pórticos siempre primaverales? ¿Qué tal la acequia, llena de plantas y de flores? ¿Y el lago, contenido y servicial? ¿Qué tal aquel paseo tan agradable, y, si embargo, tan intenso? ¿Qué tal las termas, que el sol llena y rodea? ¿Qué tal las cenas, populares unas, íntimas las otras? ¿Qué tal las reuniones diurnas? ¿Y las nocturnas? ¿Te tienen y te comparten?
¿O, por el contrario, tal como solías, debes dedicarte a las continuas idas y venidas para tratar los asuntos de tu casa? Si te tienen, eres afortunado y feliz. Si no, "uno de tantos".
¿Por qué tú, ahora es el momento, no mandas a otros las tareas más humildes y desagradables y te das un provechoso descanso dedicándote  a los  estudios? Ésta ha de ser tu ocupación, éste tu ocio. Éste tu esfuerzo, éste tu reposo. En éstos tu despertar, en éstos tu sueño.
Diseña y esculpe algo que sea siempre tuyo. Porque el resto de tus cosas irán a parar de un dueño a otro. Lo tuyo, en cambio, nunca dejará de ser tuyo desde el momento en que empiece a serlo.
Sé a qué espíritu, a qué carácter estoy aconsejando. Tú, por tu parte, intenta darte tanto valor como te darían los demás, si tú te lo dieras.
Cuídate.

El text llatí és aquest:

C. PLINIUS CANINIO RUFO SUO S.
Quid agit Comum, tuae meaeque deliciae? quid suburbanum amoenissimum, quid illa porticus verna semper, quid platanon opacissimus, quid euripus viridis et gemmeus, quid subiectus et serviens lacus, quid illa mollis et tamen solida gestatio, quid balineum illud quod plurimus sol implet et circumit, quid triclinia illa popularia illa paucorum, quid cubicula diurna nocturna? Possident te et per vices partiuntur? An, ut solebas, intentione rei familiaris obeundae crebris excursionibus avocaris? Si possident, felix beatusque es; si minus, 'unus e multis'. Quin tu — tempus enim — humiles et sordidas curas aliis mandas, et ipse te in alto isto pinguique secessu studiis asseris? Hoc sit negotium tuum hoc otium; hic labor haec quies; in his vigilia, in his etiam somnus reponatur. Effinge aliquid et excude, quod sit perpetuo tuum. Nam reliqua rerum tuarum post te alium atque alium dominum sortientur, hoc numquam tuum desinet esse si semel coeperit. Scio quem animum, quod horter ingenium; tu modo enitere ut tibi ipse sis tanti, quanti videberis aliis si tibi fueris. Vale.

El text d'avui, encapçalat ame una preciosa imatge d'una vila romana sobre les ribes de llac Como, ve amb el mateix acompanyament que el dels primers estiraments (digueu-me mandrós...), o sigui,  una pintura pompeiana i Summertime, de Miles Davis:

2 comentarios:

  1. Tan cierto como la luz del sol, según decía mi abuela. Y cómo vamos sin darnos cuenta de actividad cotidiana a actividad, de calendario a calendario!! sin meter la cabeza a fondo, sin bucear en nuestos propios túneles, conocidos a no, pero nuestros. El tiempo pasa, la vida pasa y nosotros sin dejar nuestra impronta en los nuestros, en los que nos quieren!! Bien despiertos tenemos que estar hasta que nos durmamos del todo.

    ResponderEliminar