lunes, 11 de julio de 2016

Estiraments


Tots sabem que abans de fer un exercici físic potent és recomanable començar amb un escalfament suau i uns estiraments musculars. I molt especialment si fa força temps que tenim descuidada l'activitat física.
Amb l'escriure passa el mateix. Quan fa temps que no escric i em sento amb ganes, necesito fer uns estiraments previs que m'obliguen a agafar el boli i a desentumir el cervell. Ara ja fa dies que amb la frescor dels matins estivals em ve de gust dedicar un espai a l'escriptura, ja sigui algun nota del bloc, com aquesta mateixa, o ja sigui un projecte més ambiciós que tinc aparcat fa massa temps.
Per a aquests estiraments sempre em són de gran utilitat els meus clàssics. Alguna relectura, alguna traducció... Això fa que l'entrenament sigui ja profitós i enriquidor des del primer moviment.

L'escalfament d'avui ve de la mà de Plini el Jove, nom amb què es coneix popularment Caius Plinius Caecilius Secundus, i que, com sabeu, va viure al segle I pC i va escriure Epistulae, un recull de cartes literàries que dibuixen la Roma dels emperadors. Entre elles sempre trobo alguna reflexió profunda, alguna nota delicada o alguna broma amable.
El text que he escollit avui entra dintre d'aquest tercer grup.
Aquí teniu la carta:

Cayo Plinio saluda a su amigo Septicio.
¡Oye tú! Me prometiste que vendrías a cenar y no viniste. Iremos a juicio.
Deberàs devolver todo lo que gasté, hasta el último céntimo, y no te saldrá barato.
Tenía preparadas una lechuga para cada uno, tres caracoles, dos huevos cocidos, una cerveza de espelta con vino dulce y hielo (éste también  deberá ser abonado, y con mayor motivo, ya que murió sobre la bandeja), aceitunas, acelgas, calabacines, cebollas, y otros mil platos no menos deliciosos.
Hubieras escuchado una comedia, o un poema, o un tocador de lira,  o (¡Qué generosidad la mía!) las tres cosas.
Pero tú has preferido no sé qué ostras, vulvas, erizos de mar, y unas bailaoras.
Pagaràs la multa. No te digo cuál. Has sido duro. Te portaste mal, no sé si contigo, conmigo seguro que sí, y, bien mirado, también contigo ¡Cómo nos hubiéramos divertido, reído, disfrutado! Puedes comer con más lujo en casa de muchos otros, pero no con más alegría, sencillez y tranquilidad. En fin, tu mismo podrás comprobarlo, y si después prefieres no excusarte con los demás, excúsate siempre conmigo.

Cuídate.


Ah! I si voleu el text llatí, és aquest:
C. PLINIUS SEPTICIO CLARO SUO S(alutem).

Heus tu! Promittis ad cenam, nec venis? Dicitur ius: ad assem impendium reddes, nec id modicum. Paratae erant lactucae singulae, cochleae ternae, ova bina, halica cum mulso et nive — nam hanc quoque computabis, immo hanc in primis quae perit in ferculo -, olivae betacei cucurbitae bulbi, alia mille non minus lauta. Audisses comoedos vel lectorem vel lyristen vel — quae mea liberalitas — omnes. At tu apud nescio quem ostrea vulvas echinos Gaditanas maluisti. Dabis poenas, non dico quas. Dure fecisti: invidisti, nescio an tibi, certe mihi, sed tamen et tibi. Quantum nos lusissemus risissemus studuissemus! Potes apparatius cenare apud multos, nusquam hilarius simplicius incautius. In summa experire, et nisi postea te aliis potius excusaveris, mihi semper excusa. Vale.

El text d'avui ve acompanyat d'una pintura pompeiana i la música es de Miles Davis, Summertime (1958): https://www.youtube.com/watch?v=jgmEY41baKM

5 comentarios:

  1. Espero de corazón que tus estiramientos den los frutos maduros que esperas. Por ahora, prometen.


    ResponderEliminar
  2. Espero de corazón que tus estiramientos den los frutos maduros que esperas. Por ahora, prometen.


    ResponderEliminar