jueves, 18 de octubre de 2012

Efímer





Efímer.
M’agrada aquest mot. La seva sonoritat, el seu ritme.
Efímer, del grec epi (sobre) i hemera (dia), literalment és allò que dura només un dia i, per extensió, poèticament, allò que dura a penes un instant, un parpelleig, un sospir.
Efímer, un mot fugisser, que s’esmuny entre els dits com l’aigua que no podem retenir a la mà.
Efímer, “breu, de curta durada”. Però què és breu quan parlem de temps? És breu un dia, un any, la vida?
Efímer és el perfum d’una rosa. Efímer però intens. En la seva fugacitat troba la seva força, la seva grandesa. Sabem que la rosa perdrà la seva olor i per això, justament per això, la volem gaudir amb intensitat, atrapant el moment, atrapant la vida.

Deixeu-me que tanqui aquest nota d’avui tan breu (tan efímera) amb tres textos robats als poetes. Són de condició i època diversa. El primer fragment és de Josep Carner del poema “A la Fortuna”. L’he triat per la sonoritat del vers. El segon és de la cançó “Un violinista en tu tejado” de Melendi. M’agrada la imatge i la referència a Joaquín Sabina. Acabo amb “Todo amor es efímero” del poeta Ángel González, per la percepció subjectiva i, en aparença contradictòria, del temps.



A la Fortuna (Josep Carner)

…..
Oh deessa d'efímera petjada!
Cercant d'estalviar-te els meus retrets,
em feres, amb l'encís de ta mirada,
el cor disseminat, els ulls distrets.


Un violinista en tu tejado (Melendi)

…..
Y no lo entiendo
Fue tan efimero
el caminar de tu dedo en mi espalda
dibujando un corazón

http://www.youtube.com/watch?v=C4yAEjRPE3k


Todo amor es efímero (Ángel González)

Ninguna era tan bella como tú
durante aquel fugaz momento en que te amaba:
mi vida entera.


La imatge que acompanya aquesta nota és prou efímera, en sentit literal: la sortida del sol vista des del balcó de casa aquest dimarts a Figueres. El tema musical d’avui és “Kiss the rain” del compositor Yiruma ( Yiruma – Kiss The Rain ).



2 comentarios:

  1. Molt interessant i instructiu.

    ResponderEliminar
  2. Perquè és efímer és intens, el plaer no es pot prorrogar gaire massa. Aquí hi ha la màgia i el desconcert, fins que trobes que l'ésser humà és efímer en si mateix, i per tant, tot allò que vivim és intens, fugisser i plaent. "Carpe diem" my friend.
    Rememorant una frase de classe que sempre t'ha caracteritzat.

    pd:et felicito pel blog! M'agrada el nou aire més poètic que li has donat!

    ResponderEliminar