martes, 23 de octubre de 2012

Post Nubila Phoebus (Després dels núvols, el Sol)





Empúries. La platja de sempre. Finals d’octubre. Després de les tempestes dels últims dies brilla el sol.
No hi ha ningú a la platja ni a la terrassa de l’hotel. El sol és càlid i tot l’espai s’omple d’un aire indecís de tardor. Un cafè amb llet i uns croissants ocupen la taula de marbre blanc.
No he vingut sol. M’acompanyem els meus inseparables amics: el quadern de notes i un llibre. Avui, l’Eneida de Virgili. Vull traduir-ne uns versos i espero que la dolça cançó del mar besant la platja em doni els ritmes precisos.
No se m’acut millor lloc que aquest per fer-ho. Virgili parla sovint del mar (ell, que era de terra endins) i l’anomena de mil maneres, quina d’elles més sonora i suggerent: pelagus (mar oberta), fluctus (corrent, oneig), undas (onades), salo (salat), pontus (camí).
Precisament, en el passatge d’avui el mar té una presència molt destacada i en un dels versos el Poeta ens regala una meravellosa onomatopeia. Escoltem-la:

                                    Fít sonitús spumánte saló      
(“Es produeix un soroll sobre la mar escumosa”)

Si en la vostra recitació en veu alta us entreteniu en destacar les S, què noteu? Sentiu el xiuleig de dues serps lliscant sobre les ones del mar? Donc sí, aquí les teniu, ja s’acosten a la platja, ja busquen la seva presa…


Il·lustra la nota d’avui el mar que els meus ulls contemplaven mentre escrivia aquests mots dispersos. La música és un tema d’Enya, Post nubila Phoebus (després dels núvols surt el Sol).




1 comentario:

  1. Hola Toni, molt maco aixó que escrius...i que bé que hi posis música al teu text. Et felicito!
    Mireia

    ResponderEliminar