domingo, 10 de noviembre de 2013

Diletàncies cromàtiques



Avui la tardor m'ha regalat un pastís de colors, que ja ha començat de bon matí mentre anava a buscar vi a Garriguella. Solc anar al celler Mas Llunes on la Míriam i la Irina, dues antigues alumnes, m'atenen sempre amb la seva gran professionalitat i amb un preciós somriure als llavis. La tria d'avui ha estat un negre criança, "Cercium", un del noms llatins per a la nostra Tramuntana. Pel camí, al tombant de la carretera de Llançà, a la zona entre Vilajuïga i Garrigella, un espectacle encisador: les vinyes a la plana, algunes encara amb les fulles verdes, d'altres grogues, taronges, vermelles. Els ceps ja han donat el seu fruit i els caldos dormen en el silenci de les bótes de roure o de les tines d'acer. El cel, no tan clar com altres dies empordanesos, un suau gris de núvols amagava subtilment el sol tebi de novembre. Pollancres que perden la fulla a la vora del camí, figues de moro en un marge, moreres acabades de podar...
Al capvespre, un cel increïble. He decidit, de sobte, sense pensar-hi, d'anar a córrer al castell de Figueres. Els qui el coneixeu ja sabeu la gran panoràmica que s'hi divisa: de l'Albera fins al mar, des del Canigó fins al Montgrí. Em calço les vambes i agafo xandall amb mànigues, perquè són cap a les sis de la tarda i ja refresca. Quan surto de casa m'acompanyen uns núvols taronges i vermells com els pàmpols del matí. Arribo al castell en aquell moment màgic del capvespre en què ja no és de dia i encara no és de nit. Els núvols de foc s'amaguen per occident. Als meus peus la ciutat il·luminada. En la llunyania puc distingir els fanals dels pobles de la plana: Rabós, Espolla, Garriguella, Roses besada pel mar... Tanmateix és encara prou clar com perquè pugui veure el caminet de sorra que trepitjo. I en un no res, la dita es fa realitat: "Sol rogent, pluja o vent". S'aixeca una lleugera tramuntana i un núvol negre que ve de França deixa anar quatre gotes. La nit es desploma lentament sobre l'Empordà i quan he acabat de fer la volta, ja és negra nit. Un quart creixent resplendeix abans no l'atrapi el núvol fosc del nord. Arribo a casa i, com una necessitat contra la qual no vull lluitar, escric aquestes línies cromàtiques i les comparteixo amb vosaltres.


Aquest text tan diletant, com li agrada dir a un bon amic, lector fi i crític sincer, s'ha anat omplint de color al llarg del dia d'avui. Les dues fotos que l'acompanyen són, la primera d'una vinya matutina a Garriguella i la segona d'un cel vespertí a Figueres. La música que avui us proposo és la que sonava a l'Spotify mentre escrivia. És un tema de Yiruma, If I Could See You Again.





2 comentarios:

  1. "Il tramonto" com dirien els italians, "el crepúsculo" en castellà...paraules que només de sentir-les ja ens fan pensar en cels envermellits pel sol i en capvespres com els dels darrers dies.
    Tota la gama cromàtica de camps i boscos a la tardor, queden molt ben descrits.
    Acabem de gaudir de la tardor!

    ResponderEliminar
  2. Thanks for sharing, nice post! Post really provice useful information!

    Giaonhan247 chuyên dịch vụ vận chuyển hàng đi mỹ cũng như dịch vụ ship hàng mỹ từ dịch vụ nhận mua hộ hàng mỹ từ trang ebay vn cùng với dịch vụ mua hàng amazon về VN uy tín, giá rẻ.

    ResponderEliminar